Dissabte dia 26 de novembre va fer 5 anys que ens deixava l'Isaac Gàlvez, un gran ciclista i excel·lent persona. Algú pot pensar que això de gran persona ja és el que s'acostuma a dir quan una persona ens deixa, però els que varem tenir la sort de poder-lo conèixer sabem que era així.
L'Isaac ha estat el millor esportista de la història de Vilanova i la Geltrú.
Doble Campió del Mon de Madison amb Joan Llaneras, havia guanyat 1 etapa del Crteruim Internacional, als 4 dies de Dunkerque, Setmana Catalana o Volta a Catalunya entre d'altres, a banda de tenir destacades actuacions al Giro o al Tour amb el Kelme, Illes Balears o Caisse d'Epargne.
Un ciclista jove, que amb només 31 anys ens va deixar.
Ho va fer sobre la bicicleta. A 2/4 d'una de la matinada al velòdrom Kuipke de Gante, on participava fent parella amb el seu inseparable Joan Llaneras a la proba de Madison dels 6 Dies Ciclistes de la ciutat belga. Faltaven només 10 minuts per acabar la proba i Gàlvez remuntava per iniciar un atac, acaba de rebre el relleu, el cop de ma d'en Llaneras. Anava a uns 55 kms per hora, però la mala sort va voler que s'enganxes el seu manillar amb el del belga Dimitri de Fauw i desprès d'arrossegar-se per la pista va topar amb la tanca de l'anella del velòdrom. El que podia ser una caiguda mes, de les moltes que es produeixen en aquests recintes esportius, es va veure complicada per una suma de fatalitats i el vilanoví va morir pràcticament a l'acte.
Per cert aquest desgraciat accident tindria un altre dolorosa conseqüència, ja que 2 anys desprès el ciclista belga es treuria la vida. Tot i que havia continuat competint, des de l'accident havia caigut en una depressió i estava en tractament psicològic.
Isaac Gàlvez, sempre que podia, acompanyava amb el seu pare Paco, entrenador d'una escola de ciclisme de Vilanova, a motivar els petits que s'iniciaven en aquest esport i no tenia mai un no per a qualsevol acte que se'l reclamés. Estimava i s'havia estimar. Agraïa i era agraït. Per sobre de tot era una bona persona i els que el coneixem sabem que va ser feliç. Felicitat que va compartir amb els seus amics i sobre tot amb la seva família; El Paco, l'Antònia, el Ramses i la seva inseparable Dèbora.
Dies abans de marxar cap a Bèlgica explicava als amics la il·lusió que li feia participar a probes de 6 dies per Europa. En elles es respirava ciclisme i es valorava més als ciclistes que al nostre país.
Isaac Gàlvez, a banda d'excel·lent ciclista, era una persona senzilla, que es feia estimar. La Maria, una veïna seva de tota la vida, no es va donar de qui era l'Isaac fins que va morir. Ella, com tothom, sabia que era un gran ciclista, però de la seva dimensió personal i qualitats humanes no se'n va adonar fins aquells dies de finals de novembre del 2006. En una de les mostres de dol més multitudinàries de Vilanova i la Geltrú, més de 2.000 persones es van aplegar al Poliesportiu del Garraf de Vilanova per acomiadar a qui mesos desprès seria nomenat Fill Predilecte de la Ciutat.
Dissabte 26, 5 anys desprès de l'accident, un grup d'amics es van reunir a dos llocs molt “Galvez” de Vilanova; la seva botiga de ciclisme de la Plaça Pau Casals i al Restaurant la Cova d'En Joan. El seu amic Pere va llegir un breu comunicat destacant les qualitats esportives, però sobre tot les humanes de l'Isaac.
Serveixin aquestes ratlles per recordar la figura de l'Isaac Gàlvez. Les persones que tenim present no marxen mai. Ell per tant, no ens deixarà mai.
PD; Podeu llegir el Retrat dedicat a Isaac Gàlvez, editat per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú al següent enllaç http://www.vilanova.cat/doc/doc_20110765_1.pdf
1 comentaris:
Fantástico, lo pongo en el blog, muchas gracias por todo, Isaac, que nos lee desde el cielo, os estará eternamente agradecido.
Publica un comentari a l'entrada